El ciclista basc Markel Irizar ha visitat Andorra per compartir la seva experiència amb el càncer, convidat a Andorra per l’Associació Andorrana Contra el Càncer (ASSANDCA) i Vall Banc amb motiu de la Setmana Contra el Càncer.
Irizar va néixer a Oñati (Guipúscoa) el 5 de febrer de 1980. L’any 2002 va ser diagnosticat amb un càncer testicular. “L’1 de febrer de 2003 vaig acabar la meva primera sessió de quimioteràpia i el 3 juny vaig guanyar la meva primera cursa”. Va debutar professionalment amb l’equip Euskaltel Euskadi i després va esdevenir corredor del Trek Segafredo, amb el qual va acumular èxits fins al 2011, quan va resultar vencedor de la Vuelta Ciclista a Andalucía. L’agost passat es va retirar del ciclisme professional després de disputar, davant del seu públic, la Clásica de San Sebastián. Així, ha estat ciclista en equips de primera línia durant 16 anys.
Després de superar el càncer, Lance Armstrong va ser diagnosticat amb la mateixa malaltia. Irizar li va escriure. “Armstrong em va respondre amb una carta escrita a mà en què deia: ‘Gràcies pel teu suport, realment significa molt per a mi’ i em deia també que em recuperaria”.
La malaltia el va deixar amb un 15% de mobilitat dels espermatozous. Irizar explica: “Tant la meva dona com jo som fills únics i em vaig obsessionar per tenir descendència. I als tres anys de recuperar-me del càncer va venir el nostre primer fill. Dels dos somnis que tenia després de recuperar-me —el ciclisme i la paternitat— amb el que segueixo al màxim és el de ser pare”. Amb això, vol transmetre que “quan pateixes un càncer, t’has d’agafar a alguna cosa. Per a mi va ser la paternitat”.
En el món del ciclisme Irizar és conegut com a Bizipoz (“alegria de viure” en eusquera) pel seu caràcter extravertit. Aquest caràcter es fa patent en sentir-lo parlar: “Sóc un dels afortunats que ha superat un càncer i la malaltia no m’ha llastrat per fer el que volia”. La manera d’Irizar d’enfrontar-se al càncer va ser “poc ortodoxa”: “Quan tenia les defenses superbaixes, me n’anava a fer esquí de fons o bicicleta. La meva oncòloga posava el crit al cel, em deia que era el contrari del que havia de fer, perquè estava molt dèbil, però jo m’havia de sentir viu”.
Ell hi va posar molt de la seva part però no ho hauria aconseguit sense ajuda. “A mi m’ha ajudat molta gent i em sento una mica en el deure de tornar a la societat el que m’ha donat. Quan dones un cop de mà a algú que està superant aquest procés i l’ajudes amb la teva experiència, si et pregunta com agrair-t’ho jo sempre dic que això és com una baula d’una cadena. Que ajudi a algú altre al seu torn”.
Irizar destaca la importància de l’actitud per fer front a la malaltia: “S’ha d’intentar passar pàgina i viure sense por. Potser tingui poca base científica, però penso que l’actitud és molt important. Si físicament el càncer no ha pogut amb tu, que no et minvi psicològicament. Hi ha una cançó en eusquera que diu que de tota cosa dolenta se’n pot treure alguna cosa bona”.
Markel Irizar serà avui dissabte de 17 a 19 h a la parada d’ASSANDCA a la Fira d’Andorra la Vella, on signarà autògrafs i conversarà amb els seus fans.
